Sandra Monfort + La Maria en Valencia - Ciclo A la llum de la lluna

CICLO A LA LLUM DE LA LLUNA 2023 

Un proyecto cultural dirigido a todos los públicos que durante su 4º edición se consolida como iniciativa de unir la música directo actual con el conocimiento de nuestro patrimonio histórico. 

El Ciclo de músicas organizado desde la Conselleria de Cultura y Patrimonio de la Generalitat Valenciana, se realiza en un entorno privilegiando, el Monasterio de San Miguel de los Reyes, fundado por el duque de Calabria, es uno de los mejores exponentes de la arquitectura valenciana del Renacimiento y se puede considerar como precedente de El Escorial.

Los concierto se realizarán en el Claustro Sur. El claustro sur de San Miquel de los Reyes constituye una de las obras más relevantes de la arquitectura valenciana del Renacimiento. Se compone de dos galerías superpuestas de siete arcos de medio punto por cada lado, de orden dórico en la galería inferior y orden jónico en la galería superior. 

 Un espacio único para disfrutar de la música en directo en espacio patrimonial relevante

SANDRA MONFORT

Lo tradicional y lo vanguardista. Lo ancestral y lo moderno. Lo orgánico y lo digital. La poesía y la canción. La carrera de Sandra Monfort se forja sobre ese cúmulo de dualidades. Es una artista versátil, pero también de muchísimo fuste. Alguien que sabe aunar técnica con intuición. Su disco de debut, Niño Reptil Ángel (Hidden Track, 2021), fue uno de los más fascinantes de la música pop estatal durante este ejercicio. Un punto de encuentro entre lírica, canción folk tradicional y pálpito electrónico, que demostró que la valenciana puede compartir órbita con todos esos músicos que están por la labor de actualizar el legado sonoro de sus territorios desde una perspectiva absolutamente actual: es la suya la misma liga en la que juegan Maria Arnal i Marcel Bagés, Tarta Relena, Rodrigo Cuevas, Baiuca, Califato 3/4, Clara Peya o Los Hermanos Cubero. Por algo formó parte de Xaluq y lleva también años embarcada en el proyecto Marala, junto a junto a Clara Fiol y Selma Bruna, reconocidas en los premios Ovidi, los Carles Santos y los Enderrock por su disco A trenc d’alba (U 98 Music, 2020). Pero lo que está logrando a su nombre no admite parangón. Así lo han reconocido los Carles Santos, con el premio a artista revelación y mejor disco de 2021.

Formada en la ESMUC (Escuela Superior de Música de Catalunya), especializada en guitarra clásica y colaboradora ocasional de Efrén López, Ciudad Jara, Pep Gimeno Botifarra, La Raíz, Jonatan Penalba o Zoo, la de Pedreguer factura canciones que tienen muy poco de ortodoxo, reverente o encorsetado. Más bien todo lo contrario. Es la suya una propuesta audaz, porque la técnica no es suficiente sin talento e imaginación. Un salto prácticamente sin red, en cuyo escorzo también se pueden localizar puntos en común con la música de Sevdaliza, Oklou, FKA twigs, Oneohtrix Point Never, Björk o James Blake, luminarias internacionales que están mucho más cerca de lo que parece.

Canciones como “Ramo verde”, “Solar”, “La llebre”, “Resina” o “Nana del aceitunero” participan de un raro magnetismo, una cualidad onírica que se nutre de folk ancestral, poesía evocadora, pespuntes digitales y el aliento de la naturaleza. Música esencialmente femenina y muy mediterránea, conectada de forma remota al folk de sus pueblos, pero también inequívocamente enraizada a su entorno, a esa Marina Alta que tanto le ha servido de inspiración. Sensibilidad, delicadeza e ingenio puestos al servicio de una de las propuestas más singulares y prometedoras de la música estatal reciente.

---

Tradició i avantguarda. Ancestralitat i modernitat. Tacte orgànic i digital. Poesia i cançó. La carrera de Sandra Monfort s’ha forjat sobre aquest reguitzell de dualitats. És el seu un perfil prou versàtil, però també d’artista de molta fusta. Una dona que sap combinar la tècnica amb la intuïció. El seu disc de debut, Niño Rèptil Ángel (Hidden Track, 2021), va ser un dels més fascinants que es van publicar al panorama de la música pop estatal durant tot 2021. Un punt de trobada al qual es fonien lírica, cançó folk tradicional i pols electrònic, i que va demostrar que l’artista valenciana pot formar part de la mateixa òrbita que tots eixos músics que estan actualitzant el llegat sonor dels seus territoris des d’una perspectiva absolutament actual, vigent i colpidora: la sea és la mateixa lliga a la qual despunten Maria Arnal i Marcel Bagés, Tarta Relena, Rodrigo Cuevas, Baiuca, Califato 3/4, Clara Peya o Los Hermanos Cubero. De fet, Monfort ja havia format part de Xaluq i fa temps que és un dels tres vèrtexs del projecte Marala, juntament amb Clara Fiol i Selma Bruna, amb una feina reconeguda pels premis Ovidi, els Carles Santos i els Enderrock pel seu disc A trenc d’alba (U98 Music, 2020). Però el que està aconseguint al seu nom ja no admet massa comparacions amb ningú. Aixó ho han reconegut els Carles Santos, amb els premis a artista revel·lació i millor disc de 2021.

Sandra Monfort es va formar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), es va especialitzar en guitarra clàssica i ha col·laborat durant els últims temps amb músics del renom d’Efrén López, Ciudad Jara, Pep Gimeno Botifarra, La Raíz, Jonatan Penalba o Zoo. Les seues cançons, tot i la seua formació acadèmica, no tenen gens d’ortodoxes, reverents o encotillades. Més aviat al contrari. És la seua una proposta creativa agosarada, perquè la técnica mai no és suficient sense que participen també el talent i la imaginació. Per tot aixó, és el seu un salt al buit, pràcticament sense xarxa, al si del qual també es poden localitzar influències comunes amb la música de Sevdaliza, Oklou, FKA twigs, Oneohtrix Point Never, Björk o James Blake, figures internacionals que estan molt més prop del que sembla en primera instància.

Cançons com “Ramo verde”, “Solar”, “La llebre”, “Resina” o “Nana del aceitunero” participen d’un magnetisme estrany, una qualitat onírica que es nodreix de folk ancestral, poesia somiadora, repunts digitals i l’alè de la naturalesa. És la seua una música femenina i tremendament mediterrània, connectada d’alguna manera al folk dels seus pobles, però també inequívocament arrelada al seu entorn, a la comarca de la Marina Alta que tant li ha servit d’inspiració. Sandra Monfort posa la sensibilitat, la delicadesa i l’enginy al servei d’una de les propostes més singulars i prometedores de la música estatal més recent.

LA MARIA

Després de la viralització d’Arranquen vinyes el 2021, La Maria, nom artístic de Maria Bertomeu, la cantant d’Oliva que està revolucionant el cant valencià, presenta aquest febrer el seu esperat primer treball d’estudi, produït per Tono Hurtado i de la mà de la discogràfica Propaganda pel Fet. Les cançons del seu debut estan inspirades en estructures del cant valencià i motius de la música tradicional. Una coherència folklòrica, la qual evoluciona, convertint-se en la inconfusible i irressitible proposta que La Maria rega amb una veu hipnòtica. La Maria s’inscriu en una nova fornada d’artistes qu assumeix la tradició com la millor eina d’avui dia per la innovació i per convertir la música tradicional, de nou, en la més popular de les nostres músiques.

“La barreja de sons orgànics i electrònics que l’envolta, audaç per fora i substanciosa per dins, hi manté un diàleg preciós que sutura les fractures del temps i crea una impagable il·lusió de continuïtat: l’ahir, l’avui i el demà reunits en un espai sense rellotge ni edat pel miracle epifànic de la cançó. Hi ha tradició i transgressió, foscor i espurneig, serenor i espasme. Una comunió de forces antigues i modernes posades al servei del sentiment, l’emoció, el calfred que eriçona pell i memòria”, en diu el crític Josep Vicent Frechina.