Los Blenders en concert a l'Heliogàbal, Barcelona

A Coapa, el precolombí niu de colobres, situat al Senyoriu de Coyoacán, entre l'Avinguda Santa Ana en el nord i la Glorieta de Vaqueritos pel sud, va sorgir en 2011 una ona de surf punk que no sols ha fet estralls a la Vall de Mèxic sinó que ha aconseguit estendre's per tota la República Mexicana fins a colpejar totes les ciutats de parla hispana deixant-nos xopats i rebolcats, com a nàufrags surant en un tros de fusta, però amb ganes de continuar escoltant tan nou com han d'oferir.

Estem parlant de Los Blenders, una agrupació conformada per Alejandro Archundia (veu, guitarra), Osmar Espinosa (baix, cors), José Manuel Martínez (bateria) i Patricio González (guitarra), els qui en 2015 ens van regalar “Chavos Bien”, el seu primer LP. Va ser llançat a Espanya sota el segell “Tigre Discs” i a Mèxic i els EUA de manera independent. Aquest disc els va portar a ser la imatge de la campanya de la Cerveseria Corona “Descobreix la teva música”, va ser triat per l'estació de Seattle KEXP-FM per a estar en la seva *Top 10 de millors discos alternatius en espanyol, i per a gravar una sessió en viu per a aquesta estació de ràdio que es va transmetre el 21 de juliol de 2016.

No obstant això, Los Blenders no estaven ni prop de sentir-se satisfets. Així, al 2017 van treure el seu segon LP “Ha Sido”; una lisèrgica experiència que ha aconseguit prop de sis milions de reproduccions, especialment amb el senzill que porta el nom del disc i que té més de dos milions de reproduccions. Aquest disc els va obrir pas fort i per dos anys van estar tocant xous en festivals d'alt calibre com Coachella (2017), Viu Llatí (2018), Pal Nord (2019), Pols GNP (2019), Indi Catrina (2019) i també en el Lunario de l'Auditori Nacional (11 de maig 2019).

En 2020, Els Blenders llancen el seu tercer LP “Mazunte 2016”. Amb noves aliances amb les discogràfiques Devil In The Woods (MEX, els EUA) i Sonido Muchacho (ESP) Los Blenders esperen presentar el seu disc i girar per Mèxic, Latam i Espanya. Aquest disc es diferencia dels anteriors per tenir un so més rodó, una composició més treballada i madura, i un lleu canvi de direcció del garage punk cap a un pop-rock psicodèlic que promet capturar les oïdes tant de la seva base com la de nous escoltes. És també la seva manera de demostrar-nos que ni una pandèmia pot detenir la marea, que com en nit de lluna plena, es ve amb tot.